És trist escriure i no saber si hi ha un esser viu llegint les teues cabòries. Però un runner necessita compartir el seu esforç diari. Sentir la calor d'alguna persona que llegeix les meues vivències solitàries.
Avui he perdut la meua segona batalla (i no portem ni dues setmanes). Estic molt cansat. Mooooolt.
És fàcil entrenar si ets un professional: entrene, sesta, entrene, massatge i a dormir les 8h reglamentàries.
Però quan ets pare i et vols guanyar la vida treballant l'entrene esdevé una muntanya força elevada. Quant de valor tenim els pares i mares que arriben a meta. Després d'una setmana d'obligacions i entrenaments podem aconseguir els nostres objectius.
Però avui, sóc un pare derrotat, sense empenta i que necessita descansar. Desgastat per les obligacions diàries i sense energia per la mancança d'hores adormides.
És per això que quan ha sonat el despertador (5:45) l'he decidit ignorar i llevar-me en la segona tanda (7:30).
Demà ho tornaré a intentar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada